FILAT (2022)
Tècnica mixta, 160×160 cm
“Des de fa un parell d’hores tinc un sentiment de nostàlgia molt gran. Necessite anar a algun lloc del meu passat que no haja visitat durant molt de temps. M’he adonat que ja no en queda pràcticament cap. Alcoi ha canviat moltíssim en molt poc temps. Ja no reconec aquest lloc. Falta mig mur de Cantagallet, els blocs de Santa Rosa, l’Estadium a la Renfe el van tirar fa segles. Grafitis esborrats. Fàbriques enderrocades. La pista roja esfondrada. Les fàbriques i els bancals de davant dels Salesians on anàvem a fumar, ara són pàrquings. Estan destruint-ho i construint-ho tot de nou, com arrancant records de la meua vida i posant coses que no eren ací”
Transcripció d’una pàgina del meu diari personal de maig de 2008
Brassaï ja comentava que l’inconscient col·lectiu no troba un terreny més fèrtil que els murs. Una lectura activa del paisatge urbà pot revelar secrets a través de les seues superfícies. Les parets sempre queden com a últims testimoniatges de llocs on ja no hi ha res més, i al mateix temps són el mitjà més directe per a fer pública la veu de l’individu. Per a mi, una ciutat amb les parets llises és una ciutat feta callar, obligada a actuar tot el temps. Una ciutat que no es mostra.
La sèrie Mur Mort, a la qual pertany aquesta obra, parla d’eixa lluita entre la societat i l’individu. També parla dels records i el temps. De les capes. Del que queda, del que desapareix. Del que es deixa entreveure. Una espècie d’arxiu visual de les grafies urbanes (fruit de pulsions reprimides) i trobades en les derives, mitjançant les quals descobrisc un mapa emocional de la ciutat. Eixe mateix tipus de recorregut s’aprecia en els traços verds de l’obra, en els quals no hi ha un punt d’inici i final clar.
Si bé aquesta sèrie naix en recuperar unes teles repintades i clivellades pel temps a la tornada de la meua estada a NYC, Bilbao i Amsterdam, el trajecte de Barcelona a Alcoi finalitza l’obra. Un recorregut simbòlic de tornada, en el qual la tela pintada ha sigut plegada, arrugada i comprimida en un equipatge. Això ha provocat marques en el llenç, que similars a cicatrius, parlen d’experiències viscudes (i patides), sense entrar en els detalls. És l’art de “després de la festa”, on ja tot ha passat. Només queden les taques, la brutícia i els remordiments.
Xavi Ceerre, 2022
Xavi Ceerre és un artista plàstic nascut a Alcoi, que viu i treballa a Barcelona.
El seu treball se centra en la pintura però no descarta l’ús d’altres llenguatges com la programació, la composició musical, l’animació o l’escultura que complementen la seua obra. Ha cursat el Màster Universitari en Pintura, impartit per la Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea a Bilbao.
La seua obra ha sigut exposada en ciutats com València, Bilbao, Barcelona o Londres, mostrant-se en espais com la galeria Juan Manuel Lumbreras de Bilbao, Mart Fira d’Art Contemporani de Castelló, Piramidón Centre D’Art Contemporani de Barcelona, Espronceda Bcn, Mutu Centre d’Art, Hangar Bcn, Tecla Sala o el Espai 13 de la Fundació Miró en la capital catalana. Ha participat en festivals com MIRA Digital Arts Festival Bcn, LOOM Festival Bcn, Ús Barcelona, Urban Skills (Alcoi) o Ex abrupto (Tarragona).
Ha realitzat residències artístiques en Bilbaoarte, Piramidón Centre D’Art Contemporani de Barcelona, Fabra i Coats (Bcn) i Nautilus Lanzarote. La seua obra forma part de diferents col·leccions públiques i privades a Espanya, el Perú, Suïssa, Anglaterra, Països Baixos o els Estats Units. Entre elles destaca l’adquisició d’una pintura de gran format (5 x 2 m) per la Companyia Bacardí que actualment penja en la seua seu principal a Espanya, a la Plaça Catalunya de Barcelona.